Sovint només és el potser
allò que importa. Potser el so
d'una veu neutra que et sap
incapaç de reconèixer
o el simple to d'una cançó
que et resulta ja insignificant.
Potser deixar encès el llum
i projectar les ombres
del teu cos nu mentre
es multipliquen en l'entrefosc.
Potser assumir simplement
la banalitat de les coses
mentre fas veure que es tracta
d'una olor difusa
que s'instal·la de tard en tard
en les terrasses de superfície llisa.
Joan - Elies Adell Pitarch "Encara una olor" Bromera 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.