Diem amb els ulls
el que no diem amb paraules.
Profundament roman el foc
al corredor d’esguard
i els gestos de la carn
com carreteres de llum
encenen el ball indecís
que ens delata enllà del vidre,
d’aquets meus ulls de vidre,
d’aquesta paret de vidre
que ens multiplica.
Isabel Garcia i Canet Claustre 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.