He vist el nom
a una llengua de
farina
que s’escola pel cos.
He perdut el seny
de nits de
complaença.
No necessite més
per bastir un
pensament,
dalla que no balla
o una malfiança.
T’he tret del cor,
d’una vela verda
que sura en la
tempesta.
No tinc raó
al darrer vagó
de foc i tela flonja
que torna al cabell.
M’he llavat la mà
amb font d’un mar de
boques
que besen sens mesura.
No he aprés res
a la darrera vora
d’un cel de marges.
No tanques fort
aquella vespra
d’aniversari
i de comiats.
T’he vist a tu
en la melangia
d’una drecera
d’un dolç forment.
Seré un cabdill
de fulles seques
i de maragdes
d’un tendre oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.