Pont

Ningú al carrer, havíem creuat el pont d’Alzira sobre el Xúquer. Un bocí de pa, les viandes escollides, la carmanyola, el formatge.

Els nens dormien, el Carrer Major a curmull de gent. La voravia estreta, les lleganyes als ulls. Havia arribat la tardor, amb tot el que això implica. Les dones cosien per altri, aviat arribaria tots sants. Les cadires al carrer, un Xúquer mil·lenari. La corba de la teua boca, cada dejú ordinari.

El carrer d’Alzira, el cementeri. Una vida que rajava del cos. Els seminaristes tornaven al poble, la pallissa reblerta d’útils, les comandes. Una vida apaivagada, un èxtasi de neules. La són, el sopor, les marraixes mig plenes, la Garrofera, l’autumne als teus ulls.

Carles Alòs