La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 17 d’octubre del 2013

Nom


He vist el nom
d’una antiga pell blava.
He resseguit la línia
de les corfes de cacaus.
No hi ha ningú a la vora
d’un vespre de navalles,
he perdut el seny
de borles de carícies.
No queda ningú
a la darrera parada,
a la darrera paraula
niuada a la boca.
He sentit l’alenada
postrema del cos,
un gemec enterc
de neu a les costelles.
No queda ningú
voltant la meua galta
de serps i de ditades.
No era una daga,
ceba que no plora
a la rodalia del cos.
Un pom de manotades
i veus aparellades,
una consonància
de rodes sense eix.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.