Nom

He vist el nom
d’una antiga pell blava.
He resseguit la línia
de les corfes de cacaus.
No hi ha ningú a la vora
d’un vespre de navalles,
he perdut el seny
de borles de carícies.
No queda ningú
a la darrera parada,
a la darrera paraula
niuada a la boca.
He sentit l’alenada
postrema del cos,
un gemec enterc
de neu a les costelles.
No queda ningú
voltant la meua galta
de serps i de ditades.
No era una daga,
ceba que no plora
a la rodalia del cos.
Un pom de manotades
i veus aparellades,
una consonància
de rodes sense eix.

Carles Alòs