CASSANDRA

No és el cant sinó les ordres les que mouen

alguna cosa més que l’aire

Cristina Wolf

Sent esfilagarsar-se el fil de la vida
mentre jec, antiga balanguera,
esclava dels mots.

Oh déus, per què el do de la profecia
si les armes i el foc serien els veritables
fundadors de les pàtries? Vell Apol·lo,
què quedà de l’èpica de la guerra,
què s’ha fet dels herois antics
i les raons d’estat?

Ciutat de foc, ciutat de fang,
ciutat solar, feta d’enderrocs.
On són els teus murs inexpugnables?

I les veus apocalíptiques diran:
            <<Veniu, aplegueu-vos per al gran banquet

on menjareu carn de reis, de generals, d’herois,

            de cavalls, de genets, car de tots els homes,

lliures i esclaus, febles i poderosos.>>

També la carn de Cassandra serà festí.
Malaurats, no sabeu que la paraula és
                                                                       fundadora de mons?
Cassandra ja ho va dir:

-                                                                        Cremarà Troia.

                                     (Contra les guerres, les veus.)

Imma López Pavia Santuaris Denes 2015