No cal atufar els cossos, esbiaixar les cordes de mel. A un racó romanen les
boques, les borles antigues. Un arrap, un èxode dúctil. La cruïlla dels
topazis.
Un arbre, un brollador de tu, els teus ossos de neula, la voravia, les
entranyes. La fusta esquifida, sèmola, arrop i talladetes.
El quitrà del teu cos, el trot de les haques. Una ventada de fruites. El
codonyat auster, Tremicén, Buxia. L’aparador, un cossi, sagrantanes d’estima.
Un rajolí;no, una caterva. Els mocadors a l’aguait, les polaïnes. Cucs que rauquen, salms de terra, sang del cos, autumne, ganivets d’ordi,
parpelles, vaques i quequiters.
Una nació de celles, una patria de murs.
Carles Alós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.