No ens ho preníem seriosament. Com un esbarjo inadequat. El sucre
sanava les ferides. Les dalles blaves, la ferum del combat. Qui m’ho anava a
dir! No fui jo qui feu les preguntes. L’escala aigualida, el tombant del mil·lenni.
Els teus germans romanen amb nosaltres; els cacauars et ploren. Hem
dit no, vellutat els pàmpols. La saliva que vesares, els noms desbaratats. La
post és a l’aguait. Hem besat la premura, sacsat les copes.
No som gent aliena, homes-bec. Recordar ens fa immunes contra la
dissort.
Al capdavall ho he trobat, a un simple botó,
a un apunt mullat.
Carles.A 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.