La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 14 de novembre del 2012

Plat

Viu les parets mullades de la teua absència. L’asertivitat ens diu que no. Hi ha corfolls d’empenta. Rose is a rose is a rose is a rose.

No sé dir-ho, he creuat el rierol.

He unit les espelmes cardenes, no fui jo qui compatí la desventura. Bacus és ebri (bon averany) al sofà només cap un. Ho he comprés; no cal que estires la manta. Sí, sóc lluny, no arribaré enjorn. Com un estel de sang, com un tel llindar, estire els llençols. A, E, I, O,U. I res més. Vaques que peixen al teu cor.

He besat Caront, he fet la migdiada al bell mig dels teus ulls. No plores, audio és un verb de moviment, podem menjar guano. 3. Tot començà quan fui junt a tu. Després badallàrem dejorn. Un niu de flocs de neu.

Els solcs tribulen envers tu. Yes.

Carles.A. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.