Els esbarzers badallaven al capaltard.
L’alenada postrema, el darrer combregar. Una cicatriu a la boca, el bec repelonat.
Ofici de difunts, la voravia eixuta; els llambrígols.
Ja no resta ningú a aquella vella
estança. Els dejunis ordinaris, les rauxes. La raó comença per clore els ulls,
per deixar penjats els còps. L’anella rovellada, els coits ombrívols, les corpes,
cada corpa. Els cordills desfilagarçats, els talons cremats, el porró de mel.
I res més. Te n’anares.
Carles.A 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.