La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 28 de juny del 2019

EUROPA







O Europe! O ton of honey!
Oh Europa! Oh munt de mel!

Per què em dispares? El cor. La calç. La crua ganiveta. No l’estella, ni l’arc. Només la geometria de l’aigua congelada i la cisterna de la nit. I l’ull que mira com transpira la bala, els seus fluids, l’ombra humana que l’embolcalla. La terra de la casa de terra. Les estovalles de fil. El gerro i les flors.

Les mans nues. Els precs vora la rasa. Els àcids de l’ànima entre les runes i el no-res. Per què em dispares, germà? Per què permets que el meu cos s’inunde de peixos? La febre i la por i la fràgil estepa. Les messes dels incendis. Els béns humils abandonats vora el camí. Els fruits de la quietud i la

ferralla blava. Saps on seré demà? Dins l’ossada de l’aire.

16-04-2017  

Joan Navarro La nit transeünt Lleonard Muntaner 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.