No sé jo parlar perquè estic sentint.
Estic escoltant la meva veu com si fos d’una altra persona,
i la meva veu parla d’ ella com si fos ella qui parlés.
Té els cabells d’un ros groc de blat al sol clar,
i la boca, quan parla, diu coses, no pas tan sols paraules.
Somriu, i les dents són netes com pedres del riu.
Fernando Pessoa “ Poemas d’Alberto Caeiro “ Quaderns crema 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.