Redós d'aurora

T’he trobat al darrer vagó d’on no raja l’almoina,
ja no puc dir res al teu cabell de pàmpols,
com un autumne ja florit que es desfà en la raó,
com una absència de cireres i tolls de sang, com un lladruc.
No ho he pogut evitar, com una essència de roselles
i el teu bes que ja redola.
Com una escuma de faristols i no dic res,
com un clatell del teu amor que ja no tinc en la sendera.
Com un abric del teu desig que ja enraona en la claror
del teu melic de brins de mar i repelons de cada absència.

Carles Alòs