Neula

T’he trobat al darrer redós on no ens abasta la pols.

Ja no sé què dir al darrer comiat, a la darrera horabaixa de flors a l’engonal.

He partit el clarió com un bes de gelosia i manduca arraconada.

T’he vist per l’espiell com una golafreria impune,

com un tro de bac i maragdes a la boca,

com una bassa d’un passat tèrbol,

com un Cerber de grans d’arròs i una séquia ja curulla.

No t’he volgut nomenar en la darrera escomesa,

a una piga de tungsté i portelles de canyís.

Com una glopada de sucre que raja amor a dojo.

Com un corn de baladre i sargantanes de vellut.

Com un jorn ordinari i el teu cabell d’alcanteres.

Com una botija de mar i l’arrap del teu esguard.  

Carles Alòs