T’he trobat al darrer redós on no ens abasta la pols.
Ja no sé què dir al darrer comiat, a la darrera horabaixa de
flors a l’engonal.
He partit el clarió com un bes de gelosia i manduca
arraconada.
T’he vist per l’espiell com una golafreria impune,
com un tro de bac i maragdes a la boca,
com una bassa d’un passat tèrbol,
com un Cerber de grans d’arròs i una séquia ja curulla.
No t’he volgut nomenar en la darrera escomesa,
a una piga de tungsté i portelles de canyís.
Com una glopada de sucre que raja amor a dojo.
Com un corn de baladre i sargantanes de vellut.
Com un jorn ordinari i el teu cabell d’alcanteres.
Com una botija de mar i l’arrap del teu esguard.
Carles Alòs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.