Añoro el pan de mi madre,
El café de mi madre,
Las caricias de mi madre
Mahmud
Darwish
T’he trobat al darrer redós, al
seient buit de la teua absència,
com les mans de l’àvia quan
retallava la tela,
com el bec que empapussares una
nit de dol.
Ja no tinc paraules per esborrar
el clarió,
per besar-te la mà de pizzes i
lligasses.
He trobat el cor d’un diluvi
etern,
d’una borla de calaixos i cigars
al meu costat.
M’ha costat planyir-te com una
neu rosada,
com un budell de fils i sang a
la sabata.
No t’he vist en la darrera
escurada
on el sol es pon com un
caquiter,
com la veu de les navalles de l’ora pro nobis.
No he fet la tasca de sacsar la
vinguda,
de veure’t arribar com un pom
festívol.
Fa fred a l’ullal de l’absència
on no t’he trobat com un comboi
de pans,
com la mà més freda que
comparties amb l’àvia,
com un esclat de palla i de
renglons.
T’he trobat a faltar a la dansa
de la vida
on un coet esclata i ja no queda
pa,
on viu les petjades del dolor
immens,
com un encenedor que no porta
cendrer,
com una paraula d’oli d’oliva
que t’agafa la mà per a viure
amb tu,
per no dubtar de l’alegria de
les dents de forment.
Com un nespler d’on cull un
calcetí,
com un abecedari de microones,
com la teua vàlua de sal i
pimentó
com un rajolí del teu cabell
d’espigues.
Carles Alòs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.