Arribada

T’he vist venir
com un silenci
de claus de mar.
Com un convit
de terra fértil
i fils ardents
d’una bugada.
Una ventura
ja sense nom
i no somric
per veure’t més.
Una raó,
gesmil obert,
un cobertor
de cada bes.
Un esgarip
de cada plany
i bese el mar
com un tapís,
com el teu rull
i el teu amor
i cada sol,
com un pessic.
Com un vestigi
del teu redós
i cloc la por
a res no dir.
Com una suma
de cada mot
i la claror
que ens enlluerna.
Com una flor,
com un pastís,
com un enfit
i veus de pau.
T’he vist venir
com una alosa
de temps ardent
i bes de rent.
Una manyaga
i cloc els ulls
de cada dansa
ja soterrada.
Has fet malbé
el meu dolor
com un paper
que ja no esgarre.
Una paraula
vessada a dojo
i et bese el pit
com un fusell
de cada cor
que ja s’albira.

Carles Alòs