Toll

He vist els vostres ulls
com un Cèrber ebri,
com un rierol de travesses
i butxaques foradades.
Com una lloma antiga
i els budells que s’amoïnen.
No us he trobat enlloc
d’aquest jorn de dacsa
i sotracs punxeguts.
Com un oblit certer
i mirades a la boca,
com una duna antiga
i cordills entravessats.
He refet el camí
de les dones queferoses,
de la merla esponerosa.
Un aldarull de besos
i el progrés que ens emmiralla,
una batuda sola
i cada plany sobtat.
Com un batec altívol
em sorprén cada bellesa,
com un canut de cel
i la mar que es desgavella.
Com una plaça forta
i serpents a cada galta.
Com una desraó
i la vida que ensopega.
Una guardiola
al recer de la victòria,
una vaguetat
oblidada a la paraula.
Dona riallera
que s’albira en la cruïlla;
una catarata
de neules i turmells,
una vida curta
i et veig arribar,
una realitat
de betes i sacsons.

Carles Alòs