Vaig ser un nen feliç, no em mancà res.
Em féieu riure molt i mai us oblidaré.
Veia com escuraves, com passaves el fregall;
també, d’amagat, t’agafava diners
(sé que ho entendràs, era per una bona causa)
Aquella era la nostra casa, tot el que vaig estimar.
El galliner ja no hi és, la pallissa està molt canviada,
ara hi ha llibres i una petita espurna.
Han obrat totes les cases,
sembla el carrer major!
No deixeu que em passe res.
El vostre nét, que us estima.
Carles.A. 2011.
Nostàlgic i evocador.
ResponEliminaBon cap de setmana, Hèctor. Una abraçada !
ResponEliminaQuè bonic! M'ha fet recordar tant el meu iaio...
ResponEliminaGràcies pel comentari, Laura! Un besot !
ResponElimina