Ací estant

Ací estant,

rememore tot allò

que he oblida’t.

Les abraçades rompudes,

els gori-gori.

Cada instant de solitud

esclafeix a la teua llengua;

cada instant d’immundícia,

cada albelló obert.

Dies i àpats,

penínsules assolades.

Escorcolles el teu desfici,

obris la porta,

arxiduc del terror.

Mimva la força,

es detura el plany.

Cadascú al seu cantó,

odi i molles, mercromina.

Apuntalada la teua mentida,

executant cada termini.

Déu de la por,

alcabota indemne.

Ulls tristos, compàs d’espera.

Usdefruit de la raó.

interrogues el teu crani,

propera calavera.

Véns per quedar-te,

per amargar els tolls

amb la teua jurisprudencia.

Esclau de l’oblit,

rector corprès.

Ous cada alenada,

cada bell esguard

arremet el teu equilibri.

No et quedes

sol d’amagatotis,

ensopega la teua persona,

ja no queden ferradures.

És l’hora de l’epitafi ínfim,

no visqué i muigué.

Com vosté vulga,

rei tombat,

jugaré amb el seu cadáver

prest al vici.

Gronxa la vida,

amainen les esqueles.

Carles.A. 2012.