El ravalet era lluny, cada poalada d’estima,
cada caprici casolà. Havíem vençut la tarda, l’aiguaneu surava als teus ulls.
Els pits embriacs, el cavalló dels teus llavis. Una enumeració indolent, una
adreça postal. El sostenidor a remulla, l’odi colgat. Els teus germans
mesuraven l’estima, l’esboç de la mort. Cada bolqueret, cada rogle amb
teranyines. El gronxador rovellat, la tensa espera.
Els nens no
hi són, el xativí subtil. Engegèram la ràdio, pujàrem la veu. El rati dels teus
besos, els estampats a mida. Esmicolàvem la nit, una tendra matança, gesmil i
candor. Cada teula, cada xiuxiueig. La vidriola a punt, les sabates netes. El bullit
que no faltava, els afalacs edulcorats. El carrer Sant Roc, el carrer de les
portelles. Tenia fam la nit, s’engolia cada singlot, cada esclat d’austeritat.
Les llambordes, aquella pissarra tan vella.
Un dia em vaig llevar i ja no estaves.
Els llagostins em parlaren. Han sulfatat l’herba, badat les pedres. Cada nom
que rajava, la consanguinitat. Un home que no cabia en tu, la peixera, la vida.
La taula és plena de molles, l’absència del teu dit, el progrés. Una cloenda hermosa,
el ferro que sortia, els embuts. L’aigua clara, el didal, ja no resta ningú, el
forrellat passat, l’èxode.
Carles.A. 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.