Hi havia
dies que tronava,
érem ben
atesos pels veïns.
La fruita
madura, vidrioles blaves.
Els punys
ben passats,
sabates
llustroses.
Un dia i un
convit,
i un munt
d’afalacs,
un munt de
preguntes.
La gola
rasposa,
l’origen
esquiu.
Convidaven
a cacaus,
les botiges
plenes.
Cadascú al
seu seient,
una mirada
extraviada,
un matalaf
de pau.
La mesura
del teu cor,
una estovalla
daurada.
Tràfec i
destí; decisions.
A mi també
em batejaren.
Una vida
robada,
palla
ardent.
Tu i els
teus dubtes.
Incineraren
mon pare,
esguits de
pau,
tonades
harmòniques.
La vespra
del gran deute.
Els punys desbaratats,
angúnia i
estretor.
La teu
cobdícia
conduïra el
teu seny.
Travesses i
olieres,
la clau al
pit.
I un somni
que esvara.
Carles.A. 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.