A mon pare
La pluja és un pretexte, la tardor arribava ufana.
Ja no hi són les roselles, els prats orfes.
El vent creuava les tenebres, els tocs de campana.
No volies que tocaren a la porta, el corredor ampli. Els forrellats.
Els carrers buits, els pins de la gran via. Les haques, el seu trot.
Ella fou qui et privà de l'infantesa. Els deures a taula, la fúria.
Mitja vida ofegada, les línies rectes, els trists presagis.
Aquells eren els teus amics, fills de bona família, nens tristos.
El combregar diari, els flocs. Des de la finestra es veia la muntanya.
Ta casa queda lluny, la pols del clarió, aquella llum morta.
El sigil·li de la nit t’emparava, aquell vell seminari, un seguit d'hostatges.
Ja no hi són les roselles, els prats orfes.
El vent creuava les tenebres, els tocs de campana.
No volies que tocaren a la porta, el corredor ampli. Els forrellats.
Els carrers buits, els pins de la gran via. Les haques, el seu trot.
Ella fou qui et privà de l'infantesa. Els deures a taula, la fúria.
Mitja vida ofegada, les línies rectes, els trists presagis.
Aquells eren els teus amics, fills de bona família, nens tristos.
El combregar diari, els flocs. Des de la finestra es veia la muntanya.
Ta casa queda lluny, la pols del clarió, aquella llum morta.
El sigil·li de la nit t’emparava, aquell vell seminari, un seguit d'hostatges.
Carles.A. 2011.
Molt bonica,Carles.
ResponEliminaGràcies, Josep. Una forta abraçada!
ResponEliminas'ho has ensenyat a ton pare?
ResponElimina