La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 9 de maig del 2012

A aquesta illa deserta




A aquesta illa deserta,
a aquest indret obscur,
masteguem les paraules
que cauen en desús.
A aquest illot perdut,
terra vacil·lant,
foscúria inèdita.
Alenen les genives,
el tall dels ganivets.
Gota a gota vessada
aquesta vella follia,
aquest profund arrap.
La teua boca cosida,
expectant front la mar.
Cada degoteig d’ones,
cada lenta casualitat.
Agombolada al teu deler,
queferosa, obscena.
Bats cada mirada
amb tisores de sofre,
sobre el teu passat,
construïda en cada talaia,
resguaradada al teu amor.
Ous el silenci que sura,
alletes cada somni.
Fosa espectral,
cau de l’insomni.
Prems el meu cabell,
dòcil al teu tacte.
Cancervera de la nit,
flauta sonàmbula,
amant udolant.
Un encís de lluny,
pètals llançats.
Agulla que no punxa,
fada dissortada.
Escups la terra
arremolinada al ventre.
Encanteri sempitern,
estrella arraconada.
Humida la teua boca,
gruixuts els teus llavis.
gronxes cada batec,
foragites la mentida.

Carles.A. 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.