Ets ací per
no tornar,
per
sadollar cada racó.
Cada vena
esclafida,
cada
autumne violat.
Cossos i
voltors,
arraps
d’estima,
La ira
esmicolada.
les teues
dents
lluen en
l’horitzó.
El teu
cabell d’argila,
un préssec
a la boca;
una vella
esperança,
un llunyà
presagi.
Foragitant
la por
habitant
cada indret,
cada rostre
esmaperdut.
Caps a la
meu mà,
caps a la
meua boca
com una
alosa
que no torna
que no torna
i vaga
atordida.
Has perdut
el seny,
habitat
cada cos,
xuclat cada
sexe.
Extensió
del teu pit,
torxa ardent.
Boca a
boca,
cos a cos,
dent a
dent,
dibuixes
cada itinerari,
cada indret
que tremola.
que tremola.
Com un verm
que no cessa,
que no cessa,
alga
profunda,
trencaclosques.
Llengua
ardent,
horitzó
líquid.
Esquerdes
el temps,
romps la
vaguetat.
No mires
enrere
i udola als
meus cabells
a cada
profund clivell.
Perquè de
fembres
com tu en són parides
com tu en són parides
ben poques.
Carles.A. 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.