M'he fet a la tenor de la foscúria...

M'he fet a la tenor de la foscúria.
Ací l'esclat no cou, no llagrimege
de tant de caire fer, llum esmolada:
orbat al món, m'atenc a l'harmonia.

I encara que no hi veig, les coses sonen
tan pures, tan perfectes, tan origen,
tan d'altre to, tan vera compostura,
que és prou l'escoltament per a citar-les:

violoncel, celeste, címbals, cèmbals,
timbal, saltiri, sacabrutx, violes
d'amor, de gamba, corn anglès i trompa.

Faig nou el nom d'ací de cada cosa.
Ací descansa cor de plant i joia.
Abast ací, d'oïda, les esferes.

Antoni Ferrer. Partitura laberint. 1983