La porta tancada,
la mirada mig oberta.
Un edredó de coits,
l’escalfor del teu sexe.
Entrebancs i furts,
una amorosida condició.
La teua mà al meu muscle,
la llargària dels mots.
Un aixopluc de preguntes,
la veritat per esbrinar.
Un calçador inèdit,
les teves calces esteses.
Ambició i filantropia,
un paradís d’agulles,
pegar la volta als calcetins.
El teu maluc enraona,
la senda dels teus llavis.
Els presents a taula,
orfe de pare i mare.
El teu cabell esmaperdut.
La tardor arribava d’hora,
els sofàs verges,
el teu entrecuix lluent.
Els lladrucs del gos,
el carrer incendiat.
Sofre i una copeta;
l’atzur als teus ulls.
Monuments ombrívols,
València ol a espígol.
Els quefers quotidians,
els teus dits a
la meua esquena
la meua esquena
Panero s’ha suïcidat,
el meu nebot plora.
el calentador trencat
( un trist pressagi )
La televisió suma odi,
falles folles,
el pont de fusta no hi és.
Al carrer,
la gent crida
i crema un llibre.
Carles.A 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.