I

                                                   A Roser Ferrer, per la seua infinita
                                           paciència musical amb l'autor

Per tal de composar-te de memòria,

aprenc a celebrar en la foscúria

un festival dels elements de vida:

cride en ajut de mi Tàmesis, Túries.

I tot a mà, para't ja l'artifici,

em puny de percussions i contrabaixos,

et cerc a contrapunt, torne de fugues

i m'escalabre per escales falses:

Si, teclejant dessobre pentagrames,

t'ordene i desordene i et transporte,

em torç en el parany de les corxeres.

Si apure violins, viole versos.

Si et fuse, si et refuse, si em debane,

en dèdal em cabdelle la figura.

Antoni Ferrer. Partitura Laberint. 1983.