De vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de compendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
Salvador Espriu. La pell del brau. 1960
M'ha agradat moltíssim! No és poden dir més coses amb paraules tan senzilles. De fet, m'ha agradat tan que vaig sense falta el llibre (que, per altra banda, ja hauria d'haver llegit fa molt de temps). Una abraçada
ResponEliminaMoltes gràcies Maria ! És un poema en aparença molt senzill però amb molta substància. M'agrada eixa oloreta bíblica. Un abraçada i bon cap de setmana !
ResponEliminaLa foto d´on l´has treta? M´ha impactat un poc, però es correspon al poema.
ResponEliminaLa imatge l'he tret del buscador d'imatges del google. A mi també em sembla una mica forta i també em sembla molt adient al poema. Un besot i gràcies pel cometari!
ResponElimina