Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés,
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de mi no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, però que besés
i del besat em desbesés.
Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.
Josep Plau i Fabre. Poemes de l'alquimista. 1941.
Maria del Mar Bonet. "Jo em donaria a qui em volgués" de Josep Palau i Fabre. 1991
Josep Palau i Fabre recitant el seu poema
Molt interessant. Sempre aprenc alguna cosa de tu.
ResponEliminaMoltes gràcies Marián, m'alegra que et semble interessant. A veure si ens veiem prompte, un petonàs !
ResponElimina