Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
Màrius Torres. (1919 - 1942).
- Carles Alós
- Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
Aquest poema m'encanta, Carles, i m'agrada més la història real que hi ha darrere d'ell. Cantat per Lluís Llach és exquisit, tot i que molt trist. Una abraçada
ResponEliminaAques poema està molt però que molt bé i la història és preciosa. Un bes!
ResponElimina