Quan fora d'aquesta veu
tot se'ns manifesti:
el pètal ennuegat
en l'afonia de la fusta,
l'agonia antiga,
incerta, de les borres,
el cruixir torbat
d'un fruit deshabitat.
Llavors,
que la paraula cometi
l'aiguatge embravit
sobre la pàtria que et vull.
Joan Duran i Ferrer Nua cendra Poesia 3i4 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.