La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 27 de març del 2022

7

 

D'haver-li encès la lluna

la vida a les pupil·les,

no seria el capvespre

un immens pas tancat,

el silenci serien

les vetles de l'estiu,

cadires a la porta,

conjur, parets de calç.


Teresa Pascual El temps en ordre Poesia reunida 1988-2019 Institució Alfons el Magànim 2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.