Una antiga nit de
febrer
els tancs
passaven vora riu,
Per davant de
casa, vinguts
en ordre alié des
de Bétera;
els pares
provaven amb bromes
de salvar cledes
infantils,
però veïns i
records foscos
feien solsir cada
rutina:
demà sense
escola, i veurem…
Abans la ràdio en
el cotxe
rebentava pobres
certeses,
mentre unes pors
buscaven caus
i lladraven llops
voluntaris…
La llar era lúnic
present
d’afectes amb
claror estàtica.
Lluny del nostre
petit món, altres
fan i desfan jocs
amb paranys.
Què en sabíem? N’hem
aprés res?
Coses que passes
i han passat…
sort l’amor
rebut, la tendresa
abans del arxius
i fronteres,
el fil d’aram que
ens ha estrafet
tants dibuixos de
propi nom.
Eduard Ramírez La ciutat és amable Tòtem Edicions 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.