La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 18 de desembre del 2019

23-F




Una antiga nit de febrer
els tancs passaven vora riu,
Per davant de casa, vinguts
en ordre alié des de Bétera;
els pares provaven amb bromes
de salvar cledes infantils,
però veïns i records foscos
feien solsir cada rutina:
demà sense escola, i veurem…

Abans la ràdio en el cotxe
rebentava pobres certeses,
mentre unes pors buscaven caus
i lladraven llops voluntaris…
La llar era lúnic present
d’afectes amb claror estàtica.
Lluny del nostre petit món, altres
fan i desfan jocs amb paranys.

Què en sabíem? N’hem aprés res?
Coses que passes i han passat…
sort l’amor rebut, la tendresa
abans del arxius i fronteres,
el fil d’aram que ens ha estrafet
tants dibuixos de propi nom.

Eduard Ramírez La ciutat és amable Tòtem Edicions 2016


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.