Ai cèsar, sense
lluita sols allò que estimem
ens podrà destruir.
Ciutats, records, persones.
Sols aquells que
estimen podran prendre la daga,
omplir de verí
copes, anar contra nosaltres
sens trobar resistència
ni dard que se’ls opose
ni espasa en alt,
irada. Sols ells podran abatre’ns.
Així ens va
desfent Roma cada dia que passa,
Saturn que els
fills devora. Saps com l’hem ben volguda,
amb quanta
intensitat. Saps com hem estimat
per la serra
sense arbres els capvespres d’autumne,
entre el horts de
palmeres a les llunes d’agost,
per la llum de
les cambres els diumenges a casa.
Gaspar Jaén i
Urban Pòntiques Bromera poesia 1999
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.