T’estime, uelo, algun dia tornarem a estar junts
He notat
la teua presència
com un
filferro que m’apropa a tu,
perquè
tu mai morires
en la
presència del teu nét.
La veu
daura l’horitzó
i una
abella em xiuxiueja el nom,
les
canyes m’acompanyen
per
abraçar-te com una estrella
de dacsa
i forment, neu a la sabata.
He vist
el nom com una menja
d’ordi i
roses, oli d’oliva.
Una
navalla daurada a la galta
i la
darrera abraçada del nét que t’estima.
Un
fenévol d’udols i bufetades
i el nom
dels estimats que em suma per les venes.
La
darrera paraula resta enlaire
per
collir l’autumne del cabell.
Un xarop
sempre necessari
i
tenint-te a tu mai cediré.
Carles
Alòs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.