PADRE y madre guardan al
hijo
en una casa y quieren
expulsarlo de él mismo,
le incestan
el alma con
sus pasares, dolores,
vacíos que nunca
llenaron.
Ese misterio se parece al
fuego.
Cátale sombras, fugitivo
de lo que no te van a
dar.
Lágrimas pegadas a
pestañas del tiempo
el sol no seca y el
cercalejos de la
cristalización
duelequé, sal secreta
de un ojalá que yo de mí.
Padre que hablaste, madre
que dijiste,
el amor no está roto.
Piensa.
Juan Gelman EL EMPERRADO CORAZÓN AMORA. TUSQUETS
EDITORES (2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.