Baladre

Vaig trobar el teu cos a la darrera avinguda.
No resta ningú a a aquell decés flairós,
a les volves de tristesa, a la paraula escanyada.
He clos els ulls molt a poc a poc,
com un somni porpra i la remor de les arrels.
T’he vist venir cap a mi trepitjant cada taulell,
com una onada vaga i l’alenada postrema.
Com un diari encés i els corfolls de cada mot.
Una becada que m’aconhorta,
un cabell d’encens, uns ulls vellutats.
Un comiat de roselles i te’n vas de puntetes.
Una marraixa de coits i la mà estesa,
un itinerari cap a la vall del desencís,
com una glopada minsa i l’alba de fusta.
Com un cavall de vidre i un genet d’ordi.
Com un vent tramuntanal i les gàbies de calfreds.
Com un record humit que ja no es vessa per les venes.

Carles Alòs