Desig avinent

perquè vull oferir-te aquest ram de paraules

que per tu estic collint

Manel Pérez Saldanya

Qui estiga bé que no es menege

T’he trobat a aquesta ocasió exacta, al palmell de la mà i una corrua de silenci.
T’he observat molt a poc a poc, com un incendi de bagues i didals.
He creuat els confins de la maregassa per poder albirar-te com una frontissa;
com una cullerada que ja m’arrape.
He escoltat cada anatema, el demiurg del cos i cada abraçada.
Una turbamulta on no t’hi veig i cridem alhora la dansa dels amants.
Un itinerari de perols i draps i cada paraula que ja s’amara.
Un aixovar de trabucs i la remor de la mar que ens recorda que existim.
Com una mirada curulla de desig, com una alenada postrema a la nuca.
Com una portella de foc i marraixa i cada besada s’escola pel tòs,
com un brancam lleument humitejat, com una alosa de temps i record.

Carles Alòs