Sis de novembre

He sentit el nom al darrer esbufec,
a l’horta amarada de la teua presència.
Ja no sé què dir a aquesta cruïlla on no t’hi veig.
T’he pogut trobar al nostre porró,
a aquella botija dura com l’atzur.
Ja he recollit cada nou,
com una paraula que brolla del cor,
com un embenatge de la nostra sang freda.
He obert cada mà per poder abraçar-te,
per poder dar-te el darrer comiat,
com una verdolaga que enraona amb mi,
com cada paraula collida del cel.
T’he trobat a faltar com un fardell de llana,
com la lluna de llapis i un vitet de tu,
com una guardiola on no resta ningú,
com una medalla de terra i enganxines.
M’he apropat a tu molt a poc a poc
per poder sentir el teu redós,
per veure’t arribar com una glopada.
Com un exèrcit de canyes i dofins.

Carles Alòs