El meu avi.

El meu avi es va morir en les mans plenes de neu i un gotet de vi al costat. Era amic de tot el veïnat, em convidava a papes i cacaus. Un dia em vaig despertar amb ell al costat. Duia el front suat i no havia dormit massa bé. Ell era el meu millor amic, quan jo plorava em mocava, em contava acodits i jugàvem plegats. Un dia es va morir, de sobte, sens acomiadar-se. Em vaig quedar plorant, amb una anou a la mà. Em deia que no tinguera por i que fora valent. Ell era la persona més especial que he conegut. Un dia es va morir de sobte i no em vaig poder acomiadar. El meu avi mai es morirà perquè som molts amics. Jo el cuidaré i li donaré el berenar. El meu avi mai es morirà.

Carles.A 2011.