- Carles Alós
- Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
diumenge, 20 de març del 2011
Y aquella tarde...
Y aquella tarde que fui al ballet ruso. Mi padre me llevaba de
la mano. Su risa se parecía a la muerte. ¿ O era él quien se pare-
cía a la muerte ? Las cenizas de la marihuana son blancas.
Esto, claro, no se aprende en la escuela.
Leopoldo María Panero. Así se fundó Carnaby Street. ( 1970 )
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.