Ara

Un nu i uns ulls

Carles Riba

Nua

    es desprèn de l’abraçada

Perquè algun acte quotidià

L’ha reclamada

Passeja davant d’ell la nuesa

I ell la mira ajagut

Disposat a esperar

Sense gens d’impaciència

Que torni al seu costat

Perquè l’amor s’intensifica

Amb aquest momentani allunyament

Que permet descobrir

Uns aspectes insòlits

Del cos nu que ara es mou per l’estança

I el fet de no tenir

Cap ànim d’exhibir-se

Explica l’atractiu

Que exerceceix damunt d’ell

Amb un cert grau d’inconsciència.

Feliu Fermosa. Papallona de l’ombra Pagès editors 2017