Però, de sobte,
un rossinyol refila
en la pàgina en blanc,
i el poema esdevé
partitura creixent
de l’origen del món.
Tombarella de llum
en la forja del cant,
meandre d’aigua abrupta,
claustre matern que acull
les nissagues dels mots
criats en la foscor.
Com si un Déu esgrimista
signés de puny i lletra
la seva epifania
amb el floret del llamp.
Josep J. Conill La nit en blanc Editorial Denes 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.