OASI

Amor,
cau el sol endins el caliu
del vespre, i no sé què dir-te
si no és aquest somni fet de mort i tenebres:
no hi trobaràs sang, sinó lava,
no sabràs res de mi, sinó de tot allò
que odies: les cases derruïdes, i la tempesta
buidant-se en l'ànima.

Amor, els teus ulls
són vaixells enfonsats
en l'oceà del temps,
i el teu llenguatge
està bastit amb amb les aspres paraules
de l'absència,
però la teua terra,
en el secret de la nit,
un estrany déu
l'ha regat en silenci,
i és neta i pura
l'aigua que davalla
i corre impetuosa:
encara que l'eternitat
fóra una quimera desolada
sempre brollarà
aquell oasi fèrtil
de llunes embogides
on tots els ocells de pas
s'abeuren.

Ramon Guillem La febre dels dies Bromera 2017