A Isidre Martínez Marzo
a passejar per boulevards i copes,
i en tornar-se’n a casa se la troba
per agranar, i convicta i confessa,
ne pren a me, qui em trac lligada l’ànima
i escampa el poll, mes no escampa el desfici:
que em lladra fort i més fort m’arrossega
i em deixa encadenat a la intempèrie.
Jo l’embolquí, d’infensa i menuda,
i, feta gran, se’m rebel·la i se’m torna
com qui no vol ni amo ni corretja.
¿Què vaig a fer d´aquest cor, si no em valen
ni casa ni recer, ni boulevards ni copes?
¿De què val passejar un cor culpable?
Antoni Ferrer Cant temporal (2000)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.