La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 21 de febrer del 2016

AIXÍ COM CELL QUI TRAU SON COR CULPABLE




A Isidre Martínez Marzo

Així com cell qui trau son cor salvatge
a passejar per boulevards i copes,
i en tornar-se’n a casa se la troba
per agranar, i convicta i confessa,
ne pren a me, qui em trac lligada l’ànima
i escampa el poll, mes no escampa el desfici:
que em lladra fort i més fort m’arrossega
i em deixa encadenat a la intempèrie.
Jo l’embolquí, d’infensa i menuda,
i, feta gran, se’m rebel·la i se’m torna
com qui no vol ni amo ni corretja.
¿Què vaig a fer d´aquest cor, si no em valen
ni casa ni recer, ni boulevards ni copes?
¿De què val passejar un cor culpable?

Antoni Ferrer Cant temporal (2000)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.