Solvència

No ho he dubtat, he trencat la baralla.
Una illa d’escuma i la veu pregona.
T’he preguntat el per què
dels baguls de rent, la paraula freda?
He trobat el dofí, les gavelles de maragdes;
he confós el temps estomordit a la nit.
No t’he pogut parlar en la gàbia de besos,
en la falda de la mar i un vitet coent.
Una maregassa que agrunsa la paraula,
un udol de cels i ja tanque la porta,
per no tornar enrere i deixar de cloure els ulls.
Una tovallola que no abasta a eixugar
i la primera cana que enraona amb l’orgull.

Carles Alòs