Cabell d'acàcies

He trobat el teu cos al bel mig de la mar,
com un cabell d’acàcies i solcs a la mirada.
He pres la teua mà com una corpa esquerpa i sang a l’entrecuix.
Ja no sé què dir a les galeres nevades, als sols de mica,
a la teua dretura de dacsa i de cotó.
Com un ocell daurat i píndoles d’estima,
com un tungsté aigualit i el cel desgavellat.
Com una corruixa de nàvel i satsuma,
com els polls destrellatats i espelmes de cartró.
Com un caquier d’on no raja verí,
com el sagí dels cossos de tòfones de vidre.
Com un toll de sutja i aram
i el vespre que s’escola pel teu ventre de mistos.

Carles Alòs