Les rialles somovien l’estança, la gota freda, el desig escardalenc, la falç
encesa. Ara et mire, ara m’encabote; la darrera saó. Escales amunt estaves tu,
sufocada, gairebé ardent, tumultuosa. La pell besada, els esgarips. La persiana
tirada, els cucs de seda. La forma del teu melic, la remor de les síndries.
Llavors férem tard, l’enuig de la tarda, els gripaus, la neu.
La taula parada, els pèsols. Orà, Marroc, contrades plaents. Com et
despullaves, com s’esmunyien les hores. Un didal, l’argent polit, la creu de
terme. El llibrell cosit a martellades, les teranyines, les vídues, el sol.
Trobàrem l’ocasió, la boca gemegava; l’ociositat, els prunyons, les teules.
El camí de tornada, les lleus alenades. La pressa, el sabó artesanal. El
cobertor apedaçat, una cabotada.
Una flor entre les cames, una agulla saquera.
Carles Alós. 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.