A ullclucs escórrec el teu paladar,
aviat arribarà
l’insomni,
pre’n cadira, no t’amoïnes.
Raons no explicades,
saies massa velles.
Els bevedors estan a curmull.
Et bese la parpella,
enraone amb el teu
bleix.
Les monedes són
disperses.
Un pastís d’il·lusió,
enramada la senda.
La butxaca per fora,
un cositó honorable.
Com dos galls de lluita,
com una galleda buida.
Fruïrem la delectança.
No pagàrem el convit.
Apaga ja la llum,
la nit és de vidre
i un fil la travessa.
Formes decoroses,
un nard a la vora.
El raspall de les dents
tot allò que visquérem.
Comença a cerndre,
has guarda’t l’abric,
Ajustat el desig,
col·locada la pitera.
On guardes el present,
aquell vell embalum?
Tot siga un miratge,
tot siga una dèria.
Capaltard volaran els
coloms,
cercaré l’esperança.
Amb l’ajut del quefer
quotidià,
a l’atzur del camí que comença.
Carles.A. 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.