La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 27 de març del 2022

7

 

D'haver-li encès la lluna

la vida a les pupil·les,

no seria el capvespre

un immens pas tancat,

el silenci serien

les vetles de l'estiu,

cadires a la porta,

conjur, parets de calç.


Teresa Pascual El temps en ordre Poesia reunida 1988-2019 Institució Alfons el Magànim 2020

divendres, 25 de març del 2022

IX

 

Una casa

un cuadro

una silla

una lámpara

un ligustro

el sonido del mart

perdidos


pesan tanto como la ausencia de mamá.


Cristina Peri Rossi Poesia completa Visor 2021

diumenge, 27 de febrer del 2022

X

 

Quan fora d'aquesta veu

tot se'ns manifesti:


el pètal ennuegat

en l'afonia de la fusta,

l'agonia antiga,

incerta, de les borres,

el cruixir torbat

d'un fruit deshabitat.


Llavors,

que la paraula cometi

l'aiguatge embravit

sobre la pàtria que et vull.


Joan Duran i Ferrer Nua cendra Poesia 3i4 2020

divendres, 14 de gener del 2022

BIOGRAFÍA

 

Mi ayer son algas de pasión,

luces de espuma.

Y una arena insaciable que devora

los cuerpos submarinos.

Un cielo blando donde beben

las palomas sin rumbo del estío.


Jaime Siles Cenotafio Antología poética (1969-2009) Cátedra 2011

dimarts, 4 de gener del 2022

Odio y amo

 

Aquí herido de muerte

estoy. Aquí goteo

espesor animal y mudo llanto.

Aquí compruebo

la resistencia ciega de un latido

a la fría posibilidad de un puñal.

Aquí pronuncio

la palabra que nunca

moverá una montaña.

Aquí levanto

inútiles barreras

que derriba la muerte.

Aquí libro batallas

contra el viento, incluso

contra un ángel (aún cojeo

hacia el lado de Dios).

Aquí y cada día

y cada hogar y

cada segundo me he negado a morir.


Aqui odio la vida, sin embargo.


Odio cuanto levanta al aire

una frente o un pétalo.

Cuanto he besado, cuanto

he querido besar y ha sido

materia o voz de mi deseo. Odio

y amo. (Amo

con demasiado amor.)


José Ángel Valente A modo de esperanza (1953-1954) din de Noventa y nueve poemas Alianza Editorial

diumenge, 26 de desembre del 2021

FANTASMES

 

Has de combatre

tot sol aquesta guerra.

En l'esplanada,

amb arnès blanc, t'esperen

els teus millors fantasmes.


Iban L. LLop Serps i paisatges Bromera 2018

diumenge, 5 de desembre del 2021

Octubre, 26

 

Hay días en que el cuerpo nos sorprende,

un olor muy intenso lo delata,

un sentirse animal que vibra y que respira.

Bajar hasta uno mismo y ensuciarse

de materia, de mundo y de calor,

bajar hasta uno mismo y ensuciarse

de muerte, de esa muerte pequeña en el deseo

que eleva nuestra carne y nos sitúa

junto al polvo,

lentísima y salada ceremonia,

mano lenta que duele y que arrebata,

cuerpo mío

borracho de calor y de existencia, 

misterio al que me arrastra otro misterio:

tú, templo irrenunciable entre pasiones

y renuncias.


Vicente Gallego. El sueño verdadero (Poesía 1988-2002) Visor, 2003